Entrada dedicada a l'últim poema que heu triat: de natura, d'amor o de mort.
Sort!
Sort!
Després d'haver treballat Joan Vinyoli, hem decidit fer els comentaris de Ball robat, de Joan Oliver , mitjançant el blog. Molt bona idea! Aquesta primera entrada està dedicada als comentaris del primer acte de l'obra.
COMENTARI DEL POEMA: L'HOME DEL VAS DE VI.
ResponEliminaEl poema a comentar no te metrica clàssica per tant no te rima.
Aquest poema pertany a la primera part del llibre vent d'aram situat a la pagina 50 i esta estructurat en 9 versos.
Aquest poema fa referència al tempus fugit el que diu es que esta contemplant tot el que pasa mentre que es toma un vas de vi i es queda adormit, i que cada dia es el mateix i que hi ha que disfrutar el dia a dia.
surten les gavines i això fa referència a la llibertat que tenen i no com ell que esta malalt i sempre o estarà fins que mori.
Les figures retòriques que hi e trobat son: una hipèrbole al vers 2 " veig núvols i gavines sobre el mar" i també un hipèrbaton al vers 8 " es torna roja sobre la masia"
En conclusió aquest poema va sobre el pas del temps que l'has de viure com un ocell lliure, sense preocupacions i superar tot el que et passi.
COMENTARI DEL POEMA: CAP AL NO-RES.
ResponEliminaEl poema a comentar es titula “cap al no-res” i es troba situat a la pàgina 51, dins del grup de poemes 1, a l’obra Vent d’Aram. El grup de poemes 1 está relacionat amb la natura, element fonamental de l’obra ja que fa de taló de fons i expressa el sentiments i les emocions de l’autor. L’autor és Joan Vinyoli i Pladevall, un poeta interesat en els estudis de lletres. De la seva vida cal destacar que va anar a l’escola dels jesuïtes i que veranejava a Santa Coloma de Farners, fets importants per a la seva poesia. Va viure dues etapes, Vent d’Aram, escrita al 1976, pertany a la segona, en la qual aconsegueix maduresa i plenitud poética. El tema d'aquest poema és el destí, el seu propi. El poema està format per 8 versos, dels quals el 7 es troba desestructurat. La métrica no és la clàssica, els versos no tenen rima. Aquest poema és de tipus descriptiu, per això que no té massa figures retòriques. Hi apareix una metàfora al vers 2 (vaig cap al no-res) en què s'està referint a la mort, fent al·lusió a que es troba a la recta final de la seva vida. Al vers 3 hi apareix una altra metàfora (fa molt de temps que em destrueixo) que fa referència al seu estat de malalt, que cada cop és més avançat. Al vers 4 hi apareix una hipèrbole (no sabré mai on sóc). Al vers 6 ens està dient que es troba en un moment de tristor ja que parla del mar i en el seu context, el mar és un simbolisme que representa els abismes en què ens podem trobar a la vida, com per exemple, la solitud, la angoixa, por...
En conclusió, és un poema curt que ens mostra clarament que està destinat a morir en poc de temps però que no sap que li esperarà després de la mort.
merciiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii espero aprovar <3
EliminaEl poema a comentar es ''Una veu des del fosc''' del llibre Vent d'Aram. Va ser publicat al 1976 per l’autor Joan Vinyoli i Pladevall. Els llibres publicats en aquest anys entre d’altres, giren al voltant de tres eixos temàtics: l’amor, la mort i la poesia. La poesia per a Vinyoli es la via de coneixement, el camí cap a la veritat. A diferència de Nietzsche i Rilke, no distingeix la vida i l’obra, sino que les dos son una i tot el que ha viscut es la seva obra també. Entre molts poemes en podem destacar el seu primer recull de poemes publicat durant la Guerra Civil: Primer desenllaç al 1937, i al 1948 el segon poemari anomenat Vida i somni. El vent d'Aram es un tipus de vent que bufa a la tardor i fa referencia, per tant, a la tardor de la vida, la decadència, la fragilitat de l’ésser, els últims sospirs, etc. Te símbol espiritual, moral, sentimental i emocional.
ResponEliminaEl poema segueix la mètrica clàssica i no presenta rima. Son versos d'art major i es una sola estrofa de 10 sil.labes cada vers excepte l'últim que en te 6.
El poema tracta sobre els últims moments de vida del jo poètic (Joan Vinyoli), en el qual està recordant qualssevol moment passat amb la seva estimada. De figures retòriques en trobem: ''Aquesta veu que tant reculls en tu com si no fos la meva.'' Aquesta seria una comparació i una metàfora a la vegada. ''D'un mar fosforescent'' seria un hipèrbole. I ''La gran tempesta que tu i jo sabem guardar i fer nostra.'', seria una clara metàfora.
En conclusió, vol transmitir els seus records del passat amb la seva estimada avans de que li arribi la mort.
COMENTARI DEL POEMA: LA MESURA D'UN HOME
ResponEliminaEl poema a comentar es titula "La mesura d'un home", es situa al llibre Vent d'aram de Joan Vinyoli publicat l'any 1976. Vinyoli neix a Barcelona, el 3 de juliol de 1914. Va estudiar a l'escola dels jesuites al carrer de Casp. Estiuejava a Santa Coloma de Farners, el paisatge de la qual evoca en els primers poemes. Vinyoli era seguidor de Nietzsche, de Riba i, sobre tot, de Rilke.
En quant a l'estructura mètrica, aquest poema té 17 versos d'art menor i major, varia molt el número de síl·labes dels versos. Aquest poema no té rima. En quant a l'estructura externa, el llibre té 3 parts: la primera part de poemes relacionats amb la natura, la segona part amb poemes relacionats amb l'amor i la tercera part amb poemes relacionats amb la mort. Aquest poema es troba a la tercera part reflectida en la mort. Apareixen figures retòriques com una metàfora en el vers 4 ("Si foren rics de foc i d'acció i disponibles a tot") i una enumeració en els versos 9, 10 i 11 ("Si fores fracàs, anhel i solitud i reserva de la guspira que encén boscos"). En quant a l'estructura interna, el poeta és més conscient de la seva vida passada que no pas el futur; el viscut més que el que li queda per viure. Els tres primers versos fa referència al tempus fugit; recorda la joventut que ha viscut, els moments de la joventut que si no els disfrutes al màxim se t'acaba ràpid. La joventut és molt valiosa. En el vers 6 està relacionant la nit estelada amb el temps valuós. Per últim, del vers 9 al vers 17 fa una descripció de situacions en les quals ens podem trobar alguna vegada a la vida. El jo poètic sempre és el mateix, Joan Vinyoli.
En conclusió, el que ens vol dir aquest poema és que disfrutem de la joventut que és molt valiosa i el temps passa molt ràpid.
El poema "Velles dones fosques" pertany a la tercera part del llibre "Vent d'Aram" del poeta català del segle XX Joan Vinyoli. En aquesta última etapa els poemes tenen més relació i proximitat amb el tema de la mort, que en Vinyoli era bastant freqüent. En aquest poema ens parla de l'arribada de l'hivern mentre ens descriu accions i situacions pròpies d'una esglèsia. Menciona els últims raigs de llum de l'hivern i com aquests es van apoderant de tot.
ResponEliminaCOMENTARI DEL POEMA: EL LLOC.
ResponEliminaEl poema a comentar "El lloc" pertany al llibre Vent d'aram publicat l'any 1976 per Joan Vinyoli que va ser poeta, escriptor i traductor. Vinyoli era seguidor de Nietzsche però, sobretot, de Rilke. Aquest va estiuejar a Santa Coloma de Farners el paisatge del qual serà una gran inspiració per a ell. En concret aquest llibre pertany a la segona etapa on els temes a tractar són: l'amor, la mort i la poesia. La mètrica no és clàssica, ja que els versos no tenen el mateix nombre de síl·labes i per tant tampoc tenen rima. El tema del poema és que hem d'intentar trobar el lloc on passar la nostra vida. Sempre anem buscant algun lloc millor, diferent però en veritat l'únic important és trobar el lloc: "Trobar el lloc "(últim vers). Ell ho compara amb el lloc on estiuejava que era Santa Coloma de Farners, aquest, el va enamorar pels seus paisatges, i perquè era on ell se sentia còmode, era el seu lloc. Esmenta els roures i els cedres uns arbres bonics, que transmeten alegria. El títol del poema té relació amb l'últim vers el qual escriu en cursiva. La veu poètica és la de l'autor del llibre, Joan Vinyoli el qual té la intenció de dir-nos que la vida passa ràpidament i que no caminem sense sentit, sinó que intentem trobar el nostre lloc.
Figures retòriques:
Polisíndeton: "Totes les coses, tots els passos fets fora d'aquí, l'intensitat afanyar-se per caminar". (Vers 5 i 6)