Bon dia!
Aquí us deixo la segona entrada del blog: el 2n acte de Ball robat, de Joan Oliver.
Aquí us deixo la segona entrada del blog: el 2n acte de Ball robat, de Joan Oliver.
Després d'haver treballat Joan Vinyoli, hem decidit fer els comentaris de Ball robat, de Joan Oliver , mitjançant el blog. Molt bona idea! Aquesta primera entrada està dedicada als comentaris del primer acte de l'obra.
COMENTARI BALL ROBAT (PG 99-102)
ResponEliminaEl fragment a comentar es situa des de la pg 99, on comença a parlar l'Oleguer, fins a la pg 102, on es fa un silenci tibant. Aquest fragment es situa al llibre "Ball robat" de Joan Oliver o el seu pseudònim Pere Quart, que va ser publicat l'any 1956. Joan Oliver va nèixer el 29 de novembre de l'any 1899 a la ciutat catalana de Sabadell. Fou el quart d'onze germans. Va estudiar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona. Joan Oliver va ser narrador, dramaturg, traductor i periodista. Durant el període de la Guerra Civil Espanyola, es va decantar cap el bàndol republicà. Joan Oliver en "Ball robat" dóna un to irònic i sarcàstic dins dels diàlegs entre els personatges. Va morir el 19 de juny de l'any 1986 a Barcelona.
L'argument d'aquest acte és que en Cugat (l'alter ego de l'autor) ha vingut a casa del matrimoni Oleguer-Eulàlia. L'Oleguer no està quan ell arriba i es queda parlant una estona amb l'Eulàlia, que és la dona a qui ell estima. L'Eulàlia li explica les seves penes en Cugat i ell l'escolta. Després d'una estona, arriba l'Oleguer i l'Eulàlia marxa a casa de la Núria, que havien quedat les tres dones per fer els preparatius de l'aniversari. L'Oleguer i en Cugat es queden tots dos parlant i en Cugat li diu que ja sap que entre ell i la seva dona, la Mercè, hi ha sentiments, i acaben donant-se la mà i tan amics. Aqui es veu clarament la ironia i el sarcasme que dóna Joan Oliver. El motiu temàtic d'aquest fragment és la discussió d'en Cugat i l'Oleguer sobre temes dels seus matrimonis.
En Cugat li pregunta a l'Oleguer que quina seria la solució que posaria ell si estigués en la seva posició, i l'Oleguer li diu que tindria dues solucions: "una solució fóra rompre la nostra vella amistat (...) i la segona solució seria donar-te la meva paraula d'amic i d'home" (...). Hi ha un moment en que en Cugat respon amb un to molt sarcàstic (Oleguer: "ets simplement un intel·lectual" Cugat: "Sí, sóc un intel·lectual").
En quant a l'estructura del llibre, té tres actes (el primer acte, matrimoni Cugat-Mercè, al segon acte, matrimoni Oleguer-Eulàlia i, al tercer acte, matrimoni Oriol-Núria) i un epíleg que és el clímax de l'obra on es junten els tres matrimonis. Ens situem en el segon acte. Apareix la veu en off, unes acotacions molt descriptives perquè aquesta obra es va fer per ser representada, que ens indica les emocions dels personatges o accions que faran en aquell moment ( ara de cop li sonen les darreres paraules de Cugat). El narrador és en tercena persona omniscient, el lector va coneixent la història gràcies a les acotacions i al diàleg dels personatges. La intenció de Joan Oliver fent aquesta obra, va ser que la gent pogués riure en determinats moments i que es fiquessin dins del propi paper dels personatges i ho comparessin amb la seva vida i amb les seves situacions, sempre intentant passar la censura. Ens situem en la sala d'estar del matrimoni Oleguer-Eulàlia i això passa vint minuts més tard després de l'acte primer.
En conclusió, en aquest fragment apareix sarcasme en quasi tot el fragment perquè en Cugat li ha dit a l'Oleguer que sap tot entre ell i la se va dona i fan com si res i són tan amics com sempre.
El fragment a comentar pertany a la pàgina 89 fins a la 91 del llibre "Ball robat" (1956) de Joan Oliver. Va ser narrador, dramaturg, traductor i periodista. Joan, va escriure sobre diversos tekes, i també diferents gèneres, com teatre, poesia, narrativa, traduccions, etc... L' autor va voler plasmar en un dels protagonistes, en Cugat les seves pròpies idees i la seva manera de veure les coses.
ResponEliminaBall robat és una comèdia dramàtica de Joan Oliver que mostra el fracàs del matrimoni de tres parelles d’amics, totes tres de classe benestant. Tota l'acció se situa pocs dies abans de la celebració del desè aniversari d'aquests tres matrimonis d'amics, que es van casar plegats el mateix dia. Poc a poc descobrirem que les tres parelles (Mercè/Cugat, Eulàlia/Oleguer i Núria/Oriol) són, des del punt de vista conjugal, absolutament infelices. I a cadascun dels tres actes assistim al dubte de si no haguessin estat millor triant el membre d'una altra de les parelles.
En aquest fragment en Cugat i l'Eulàlia estan a la sala d'estar de l'Eulàlia i l'Oleguer i parlan dels seus matrimonis i de la felicitat, que es un dels temes principals de l'obra, cosa que no aconsegueixen. Fins que arriben al punt de parlar de la relació entre ells dos: que podrien haver-se casat ells dos i no amb les parelles actuals. En Petit els interromp per dir que l'Oleguer està en camí, i l'Eulàlia aprofita per a explicar a en Cugat que en Petit acaba de ser pare i que é molt feliç. L'Eulàlia li diu a en Cugat que s'ha assabentat de que la Núria l'estima.
La obra de "Ball robat" es divideix en tres actes i un epíleg, que es una moralina, que es casin amb qui es casin sembre acabaran infeliços i fixant-se en altres persones. Dins d' aquets actes, hi ha diverses escenes, ho va fer així per ser representada.
L'Eulàlia li vol treure en Cugat que li agrada la Núria, i en Cugat vol escaquejar-se. A ella li sorpren que ningú va veure a l'Oleguer, i doncs com és una dona que suspita de tot, veu que es extrany que en Cugat vagi a veure en Oleguer. Podriem dir que l'Eulàlia insisteix en saber si li agrada la Núria perquè esta gelosa.
EliminaPodem veure que l'Eulàlia te una ment masclista perquè fa el típic comentari de l'edat de la dona del Petit, perqué només es centra en la seva edat, i compara a la filla d'en Petit amb una nina de carn i ossos, pero en Petit defensa a la seva dona.
COMENTARI BALL ROBAT ( PÀG 96-99)
ResponEliminaEl fragment a comentar pertany a la pàgina 96-99 del llibre "Ball robat" de Joan Oliver on el seu pseudònim es deia Pere Quart. Va ser publicat a l'any 1956. Joan Oliver va nèixer el 29 de novembre de l'any 1899 a Sabadell. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona. L'autor va ser narrador, dramaturg, traductor i periodista. A més, en el període de la Guerra Civil Espanyola, es va decantar cap el bàndol republicà. Joan Oliver dóna un to irònic i sarcàstic dins dels diàlegs entre els personatges. Finalment, l'autor va morir el 19 de juny de l'any 1986 a Barcelona.
Aquest llibre es situa en 3 actes i un epíleg.
L'argument d'aquest fragment comença amb una conversa entre l'Oleguer i en Cugat (l'alter ego de l'autor) on están junts a casa i començen a beure per animar-se'n. Hi ha un moment de la conversa on en Cugat li diu a l'Oleguer que ell estima a la seva dona, la Mercè, i en Oleguer s'ho prèn amb ironia i sarcasme. Finalment, després de tenir algunes discussions l'Oleguer i en Cugat, continuen amb la seva amistat. Tot aquest fragment es situa en el segon acte i la intenció de l'autor és la ironia i sarcasme que hi ha en quasi tota la part de l'obra.
En conclusió, apareix molta ironia i sarcasme i més quan en Cugat li diu a l'Oleguer que sap el que passa entre ell i la seva dona i segueixen sent amics com sempre ha passat.
COMENTARI DE LES PÀGINES 81 I 82.
ResponEliminaEl fragment a comentar pertany a les pàgines 81 i 82 del llibre Ball robat que va ser escrit per Joan Oliver o també conegut pel pseudònim de Pere Quart que va ser escrita l'any 1956 però no es va presentar fins a l'any 1958.
Aquestes dues pàgines pertanyen al segon acte del llibre que està estructurat en 3 actes i 1 epíleg. Aquest acte succeeix a casa del matrimoni Eulàlia-Oleguer amb la presència d'en Petit que és la persona que treballa pel matrimoni.
En aquesta escena en Cugat ha anat a casa del matrimoni per parlar amb l'Oleguer perquè la nit anterior mentre estava al llit amb la Mercè és va fer l'adormit i la Mercè li va confessar que li agrada el seu amic Oleguer, en Cugat està adormit per que l'autor d'aquesta manera pogués passar la censura de l'època. Per això quan en Cugat pica a la porta en Petit li diu que l'Oleguer no hi és a casa que ha marxat, llavors passa al saló i està amb l'Eulàlia. mentres parlen hi apareix una ironia que diu la Mercè sobre el seu fill "Ahir li van obrir la gàbia del col·legi"
En conclusió aquesta escena és provocada a la nit anterior, per la confessió que va fer la Mercè al seu marit en Cugat.
On passa que la Mercè li comenta a en Cugat que li agrada l'Oleguer i en Cugat es fa l'adormit això és la ironia.
EliminaOn passa que li obren la gàbia del col·legi no és la ironia si no és una metàfora.
En Cugat és l'alter ego de l'autor perquè l'autor l'utilitza per dir el que ell sentia i per poder passar la censura que Hi havia a l'època Franquista.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl fragment a comentar va des de la pàgina 83 fins a la pàgina 60. Aquest fragment pertany al llibre "Ball robat" escrit per Joan Oliver o també conegut pel nom de Pere Quart, el va escriure quan tenia 57 anys i va ser publicat l'any 1956 però va ser representat l'any 1958. Aquest neix el 1899 a Barcelona i mor el 1986. Joan Oliver va escriure teatre, poesia i narrativa a més va fer traduccions. Aquest és considerat com un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana.
ResponEliminaL'argument de l'obra tracta sobre tres matrimonis de classe alta que són infeliços entre ells i per tant tenen discussions i problemes contínuament i l'única manera que troben de ser feliços és estar amb una altra persona. L'autor del llibre intenta utilitzar el sarcasme per explicar tot el que està succeint, a més vol plasmar algun dels seus pensaments i idees en un dels protagonistes, en Cugat que és marit de la Mercè. Aquest personatge seria l'alter ego de l'autor.
El motiu temàtic del meu fragment és una conversació entre en Cugat i l'Eulàlia. Aquests dos parlen de la infelicitat que té l'Eulàlia amb el seu marit, que ella només està enamorada dels seus fills i que potser està antiquada però ella esperava un amor etern mutu. També es plantegen com hagués sigut si s'haguessin casat ells dos en comptes d'amb les seves parelles. "Al capdavall, tant em podria haver casat amb tu com em vaig casar amb l'Oleguer. Te'n recordes?". Això ho comenten perquè anys enrera van estar junts .Potser encara els hi queda una mica d'atracció, i més sabent que en Cugat és una mica faldiller.
El tòpic seria el fet que les dones de classe alta en aquella època eren aquelles que cuidaven dels seus fills mentre que el marit no s'interessa ni pels fills ni per mantenir la relació de parella.
Pel que fa a l'estructura del llibre es divideix en tres actes i un epíleg i dins d'aquests actes hi ha diverses escenes. En concret aquest fragment pertany al segon acte.
El narrador és omniscient, en tercera persona tot i que el que realment hi ha és una veu en off o millor dit acotacions teatrals la funció de les quals és donar-nos més informació i característiques sobre els personatges.
L'espai on es troben és a casa de l'Eulàlia, i concretament a la saleta.
En conclusió l'autor vol fer una sàtira d'aspectes que succeïen en la vida quotidiana.
Hauria d'haver dit burgesia en comptes de classe alta. A més especificar la moralina del llibre que diu que estiguin amb qui estiguin mai seran feliços. En el tòpic no hauria d'haver esmentat la classe alta ja que totes les dones de l’època eren les encarregades dels seus fills. Per últim parlar del tòpic de que per les dones gairabé sempre busquen un amor etern i idealitzat , en altres paraules busquen el seu princep blau.
EliminaEl fragment a comentar es de la pàgina 47 fins a la 50, del llibre ‘’Ball Robat’’ de Joan Oliver Sallarès. Va néixer el 29 de Novembre de l’any 1899 a la ciutat catalana de Sabadell. Fou el quart d’onze germans. Va estudiar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona. Joan Oliver va ser narrador, dramaturg, traductor i periodista. Durant el període de la Guerra Civil Espanyola, es va decantar cap el bàndol republicà. Joan Oliver en "Ball robat" dóna un to irònic i sarcàstic dins dels diàlegs entre els personatges. Va morir el 19 de juny de l'any 1986 a Barcelona.
ResponEliminaEl narrador és en tercera persona omniscient, i el lector gràcies a les acotacions, va coneixent la història i el diàleg dels matrimonis. La intenció de Joan Oliver va ser que la gent s’introduís dins del propi paper dels personatges i ho comparessin amb la seva situació matrimonial. Cal destacar que en tot moment predomina la sàtira dintre de l’obra. L'alter ego de l'autor es el personatge Cugat, per no patir restriccions o prohibicions per part de la censura franquista. El pseudònim de l'autor era Pere Quart. Dintre de la censura i dels personatges està el joc de seducció, el qual mostra el dèficit de les parelles respectives: ja sigui dèficit d'atenció, de carinyo, etc... i les pèrdues emocionals: els problemes personals que podem tenir ells en relació a la feina, a la familia, als diners. Totes aquestes pèrdues afecten a la relació.
L'argument de l'obra tracta d'una conversació entre en Cugat i l'Oleguer on al principi de la conversa en Cugat li diu a l'Oleguer que ell estima a la seva dona d'una manera molt relativa. D'aquí comença el meu acte, on l'Oleguer li diu a en Cugat que entre amics ho admet tot perque es un realista. De sobte apareix en Petit però l'Oleguer el fot fora. Prosegueix dirigint-se a en Cugat explicant-li la clau de l'èxit, i tenen una llarga conversa sobre aquest tema, el que ells opinen sobre la paraula, etc. Després tenen un mal entès on en Cugat es pensa que l'Oleguer s'ha molestat, ell diu que no, i en Cugat li respon que pot ser el que ell pensi menys mala persona. Avans d'entrar en una baralla en Cugat decideix anar-se'n, pero igualmente segueixen conversant. El motiu temàtic d'aquest fragment és la discussió d'en Cugat i l'Oleguer sobre els seus matrimonis i sobre el que pensa un i l'altre sobre paraules com ''èxit'' a la vida. En quant a l'estructura del llibre, te tres actes i un epíleg que és el clímax de l'obra on es junten els tres matrimonis. Actualment ens situem en el segon acte. Apareix la veu en off, unes acotacions molt descriptives perquè aquesta obra es va fer per ser representada, que ens indica les emocions dels personatges o accions que faran en aquell moment.
-Una de les coses més importants que haria d'haver esmentat es el to ironic/sarcàstic, com també els topics ja sigui de societat, de matrimoni etc. I de llenguatge com les ironies que en surten i figures retòriques en general.
Elimina--Quan apareix un personatge tinc que posar quin es el punt irònic o satíric del fragment.
-Lo de l'alter ego d'en Cugat amb relació a l'autor ho tindria que haver posat al principi.
-L'argument no es el que jo havia posat al principi sino allò era més ben bé el motiu temàtic.
-La frase ''el fot fora'' es massa informal, per el que cal rectificar-ho i posar-ho millor com ''el fa fora''.
-Podria haver posat que l'argument tracta de 3 matrimonis que fan 10 anys de casats.
El fragment a comentar comença a meitat de la página 91 i finalitza a la pàgina 95 del llibre "Ball robat, de Joan Oliver. Joan, també conegut com Pere Quart (1899-1986), va estudiar dret a la UB; va ser narrador, dramaturg, traductor i periodista. "Ball robat" és una obra de postguerra (1956), basada en alguns aspectes de la vida de l’autor per fer així una obra més realista (ex: personatges burgesos ...) La història tracta sobre tres matrimonis que compleixen alhora 10 anys de casats. Aquests matrimonis fracasen ja que no són amors correspostos, aquí es troba el punt cómic, característica esencial d’aquesta obra (Joan Oliver no utilitza figured retóriques sinó que utilitza un llenguatge senzill i ple d’ironia, de satírica). L’escena d’aquest fragment es situa a casa del matrimoni Eulàlia-Oleguer, mentre en Cugat espera l’arribada de l’Oleguer per parlar amb ell. El motiu temàtic és una conversació entre l’Eulàlia i en Cugat, i darrerament, l’aparició de l’Oleguer. En aquesta conversa parlen de la Núria, l’Eulàlia comenta a en Cugat que la noia està molt enamorada d’ell. En aquest fragment l’autor mostra un joc de seduccions, destacant més l’aspecte del dèficit de les parelles respectives, és a dir, que cada matrimoni té un problema; en aquest cas, en Cugat va a trobar-se amb l’Oleguer per parlar de la relació entre ell i la dona d’en Cugat i es troba amb l’Eulàlia, que apareix amb el problema del seu matrimoni. El joc de situacions ve guiat per la censura. No hi ha la presència d’un jo poétic sinó que hi ha un ‘alter ego’ que es el personatge Cugat, a través del qual amb paraules més cultes, l’autor expressa les seves idees amb certa censura degut a la situació del moment, en plena dictadura franquista (podia ser arrestat segons quines idees manifestés). En quant a l’estructura, l’obra es divideix en tres actes (en els quals es van establint relaciones entre les tres parelles de matrimonis) i un epíleg (en el qual tot es desfà i la història torna al punt de partida). La intenció del narrador és fer riure. Fins al moment es coneixen dues relacions d’estimats, la Mercé que estima l’Oleguer i la Núria, que estima en Cugat.
ResponEliminaLa conclusió del fragment, que coincideix amb la moralina, es que tots els matrimonis tenen problemes i encara que trobin altres parelles, els continuaran tenint.
-En el dèficit es troba la sàtira.
Elimina-La intenció del narrador també és fer pensar .
-Citació: "... la núria està enamorada de tu." (pg 92 - Eulàlia a Cugat)
El fragment a tractar comprèn des de finals de la pàgina 86 fins a la meitat de la 89 del llibre "Ball robat" de l'escriptor, dramaturg, narrador, traductor i periodista català Joan Oliver, nascut el 1899 a Sabadell, Catalunya. Conegut també pel sobrenom de Pere Quart, va ser una figura important catalana pel que a la literatura i altres àmbits. Joan Oliver va escriure "Ball robat" al 1954 amb la intenció que fos representada teatralment i al 1956 va tenir lloc per primer cop aquesta representació teatral de l'obra.
ResponEliminaOliver es va servir de "Ball robat" per poder expressar les seves opinions, pensaments i critiques cap a la societat i cap a la situació política que vivia utilitzant l'obra i els personatges, especialment en Cugat, un alter ego de l'escriptor, per poder publicar la seva obra sense patir restriccions o prohibicions per part de la censura franquista.
Aquesta obra doncs està impregnada d'un tó irònic i sarcàstic, amb pensaments i crítiques encobertes en les actuacions i les cavil·lacions dels personatges. L'argument principal de l'obra és que, amb motiu de la celebració del desè aniversari de casats de tres matrimonis amics entre ells, descobreixen i es van adonant que no són feliços amb les seves parelles sinó que realment desitjarien altres combinacions entre ells. En el fragment en qüestió trobem una conversa entre Eulàlia i Cugat on aquesta li expressa a en Cugat les seves preocupacions i sospites sobre el seu marit, l’Oleguer. Eulàlia se sent oblidada pel seu marit, la desatén i ni tan sols sap on està ni que fa durant el dia, passa molt de temps fora de casa, desaparegut... A causa de tot això ella sospita que por tenir una amant o una aventura amorosa amb una altre dona. Cugat la intenta consolar dient-li que això pot ser degut a la gran dedicació d’en Cugat pel seu treball, l’advocacia. Podem concloure aquest fragment com una altre mostra del malestar que hi ha entre els matrimonis i el descontentament i desinterès dintre de cada parella, d’aquí que acabin fantasiant amb canviar les seves parelles.
Fer referrncia als tòpics que hi apareixen relacionats amb el masclisme i la societat.
EliminaEl fragment a comentar se situa en les pàgines des de la 107 fins la 109, al segon acte de la obra. L'argument d'aquest acte consisteix en la visita d'en Cugat a casa de l'Oleguer i la Eulàlia, la dóna d'en Oleguer a la que estima en Cugat. Es queden els dos homes parlant i en Cugat confesa al seu acompanyant que ja sap que estima a la seva dona, aquí es on podem veure el sarcasme que Joan Oliver volia transmetre ja que en comptes de tenir una forta baralla o discussió (que es més normal) ells prefereixen donar-se la mà i continuar com si res hagués passat.
ResponEliminaEn quant a l'estructura, l'obra es divideix en tres actes (un per cada matrimoni) i finalment trobem l'epíleg que és on es junten totes les parelles i l'obra arriba al seu punt màxim. La història la explica una veu en off que es manifesta en les acotcions. El narrador és en tercera persona i omniscient i és on se solen trobar els punts de més ironia de l'obra.
Com a conclusió podem dir que al final d'aquest fragment podem veure que tots dos s'adonen de que realment la seva personalitat no és la adient per suportar un matrimoni.